Esquema de la ciutat subterrània de Derinkuyu, Turquia
El
lligam o el vincle, és a dir, la col·laboració, és un element
imprescindible dels modes de producció més primitius i, doncs, dels
sistemes de vida primicers de la humanitat, molt abans, per tant, de la
seva institucionalització o la seva sanció jurídica, o sigui, de la seva
desnaturalització o, fins i tot, de la seva negació mitjançant el
control i la regulació formals.
Per això, per sota del caràcter superestructural d’institucions i organitzacions, de partits i sindicats, per sota del voluntarisme idealista de les seves classes dirigents, per sota del racional, flueixen sempre el substrat i la intrahistòria, és a dir, aquell pòsit que, pregon i lliure, ens sorprèn conformant el real del qual el racional és mer epifenomen, i de vegades ben distret.
“L’interès és la força del fons humà primitiu en contra de l’estructura colonial romana”, escrivia Pierre Vilar. Brossa, en canvi, en fa un poema:
DERROTA
Joan Brossa
El timó
dóna la direcció de la nau.
La muntanya és la ruïna d’una
pàtria capgirada: els edificis
van quedar a sota i els fonaments
enlaire.
Sota les ruïnes
jeu un poble
enterrat. Si escolteu
amb atenció arriba
de dintre la muntanya
una veu profunda
i apagada que
pregunta, que
pregunta
sempre.
Per això, per sota del caràcter superestructural d’institucions i organitzacions, de partits i sindicats, per sota del voluntarisme idealista de les seves classes dirigents, per sota del racional, flueixen sempre el substrat i la intrahistòria, és a dir, aquell pòsit que, pregon i lliure, ens sorprèn conformant el real del qual el racional és mer epifenomen, i de vegades ben distret.
“L’interès és la força del fons humà primitiu en contra de l’estructura colonial romana”, escrivia Pierre Vilar. Brossa, en canvi, en fa un poema:
DERROTA
Joan Brossa
El timó
dóna la direcció de la nau.
La muntanya és la ruïna d’una
pàtria capgirada: els edificis
van quedar a sota i els fonaments
enlaire.
Sota les ruïnes
jeu un poble
enterrat. Si escolteu
amb atenció arriba
de dintre la muntanya
una veu profunda
i apagada que
pregunta, que
pregunta
sempre.
