Vila de voltes de pedra terrosa,
dolç espadat rautat en l’ombradissa,
pou de glaç en una vall vincladissa,
molí, assut...entre aigües no feu nosa.
Sol ixent, lluna al pertús,/ faig cent trams de graons petris,/ cada dia, cap al puig,/ perquè el vol de la coloma/ continuï perennal.../ Conseqüència immediata:/ no li haig de demanar,/ al merlot, dins la bardissa,/ què hi deu fer per què no en fuig/ cap a boscos amb foranques. (Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)
Vila de voltes de pedra terrosa,
dolç espadat rautat en l’ombradissa,
pou de glaç en una vall vincladissa,
molí, assut...entre aigües no feu nosa.