Sol ixent, lluna al pertús,/
faig cent trams de graons petris,/
cada dia, cap al puig,/
perquè el vol de la coloma/
continuï perennal.../
Conseqüència immediata:/
no li haig de demanar,/
al merlot, dins la bardissa,/
què hi deu fer per què no en fuig/
cap a boscos amb foranques.
(Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada