L’últim home
SISÈ CANT (continuació)
—Hom aplaudí aquest consell. Jo mateix, ho reconec, estimat Omegar, havia cregut necessària la teva desaparició. Perdona’m aquesta crueltat que el meu cor odia; ignorava, ai las! que hom preparava per a la meva filla el mateix destí. Jo la feia lluny d'ella, sota el meu sostre solitari, per tastar la pau del son. Un home que no havia vist mai, de port majestuós, i que semblava amagar un Déu sota la figura d'un mortal, em va aturar dient-me:
—Pare infeliç, estimes la teva filla?
—Cel —li vaig dir—, si estimo la meva filla! Donaria la meva
sang per ella.
—Demà —respongué amb un sospir—, ella veurà l’estada dels morts. Els americans han de lluitar a l'alba. Si són derrotats, o si l'europeu se’ls escapa, immolaran la teva filla. Pensen que n'hi ha prou per a la salvació de la terra que el teu gendre o la seva dona morin. Heus ací el que acaba de resoldre Eupolis en un consell secret amb els caps del Brasil. Jo protegeixo Omegar. Si tot Amèrica s'armés contra ell, jo el salvaré. A tu, que tems per la vida de la teva filla, et queda una manera de salvar-la de la mort. Que marxi amb el seu marit. La nit, la foscor de la qual he redoblat, amagarà llur fugida en la seva ombra; però afanya't, els moments són preciosos.
—Vine doncs, estimat Omegar —continua Forestan—, et lliuraré la teva dona; que jo la perdi i que ella visqui, és l'últim desig d'un pare desgraciat.
Jo l'anava a seguir, però Palemos ens va aturar.
—Sensible als teus dolors —va dir al pare de Sidèria—, no només blasmo la cruel prudència d'Eupolis; però m’estimaria més morir que comprar el descans del món amb la mort d'un sol dels meus semblants. Tanmateix, ho reconec, la interdicció d'Ormuz, les seves prediccions amenaçadores, la seva mort funesta sempre present als meus ulls, la mort d'Idames, el nostre cap, m’han colpit d’un terror que encara em neguiteja. Pertoca als febles humans enfrontar-se a la còlera del cel, i atreure sobre llurs caps desgràcies capaces d'espantar els coratges més altius!
—No tens res a témer —respon Forestan. Escolta amb quines paraules l’estranger mateix va esvair les meves pors.
—Ormuz —em va dir— havia arribat dues vegades al final dels dies mortals. Aquesta vellesa extrema afeblia la seva raó. S'havia tornat temorós, supersticiós; en una paraula, era només les restes d'un gran home abandonat pel seu geni. Examina les seves prediccions. Afirma que Omegar serà el pare d'una raça fatal, i que la terra ha de perir el dia del seu himeneu. Un d'aquests dos oracles és mentida, i qui se n’ha servit és indigne de la teva confiança.
—Va dir aquestes paraules amb tant de menyspreu que em va fer enrogir de la meva credulitat. Aquest desconegut em va portar a la fortalesa on la meva filla estava reclosa. No m'atreveixo a dir-te amb quins prodigis va manifestar el seu poder. Acusaries la meva boca d'impostura; però veniu a veure'ls vosaltres mateixos, i ja no temereu les amenaces i les prediccions d'Ormuz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada