dissabte, 22 de setembre de 2012

"La llibertat no és cara per escassa, sinó escassa perquè s'ha de guanyar" (Joan Salvat-Papasseit)



 Màscares bevent, de José Gutiérrez Solana

ALGUNES MARTINGALES DE LA IDENTITAT CAMUFLADA

Entre sentiments de pertinença diferents acostuma a ser difícil o impossible el debat sobre els processos d’alliberament nacional.
Només quan un d’aquests sentiments s’emmascara darrera d’una artificiositat es pot -i s’acostuma a- produir el debat i la discussió amb un altre sentiment de pertinença.
I curiosament, el debat sempre és encetat pel sentiment de pertinença camuflat darrera d’aquella artificiositat, pretesament, objectiva.
Ací van algunes de les artificiositats que he anat recollint aquest dies:
1. Tu que ets nacionalista -jo no-, sàpigues que el teu nacionalisme -mai el del l’estat uninacional- és de dretes.
2. Tu que ets independentista -jo no-, sàpigues que estàs contribuint a un estat independent de dretes -de vegades ho diuen amb tanta vehemència que arribes a pensar que els independentistes els posem en risc de perdre un poder que han tingut sempre i que no han perdut mai en trenta anys!
3. Tu que ets d’esquerres -jo també-, no pots anar de bracet amb les dretes explotadores -curiosament, amb una contundència que no els permet de recordar com el seu partit hi ha pactat més d’una llei, proposta o repartiment de càrrecs a les sinecures de l’autonomia o de l’estat.
4. Tu que ets d’esquerres -jo també-, no pots posar en risc la unitat o la cohesió del país -que provinent de partits que avalen, amb molt bon encert, la lluita de classes, no deixa de semblar un esperpent.
5. Tu que ets d’esquerres -jo també-, no pots deixar-te arrossegar per un moviment que no saps qui el dirigeix i que pot estar manipulat –sense ni pensar que, per la mateixa regla de tres, ell podria estar essent manipulat pels contraris al moviment.
N'hi ha moltes més, eh, que de ben segur que aniran apareixent aquests dies, perquè, en resum, hi ha més d’una puta i ramoneta: a la dreta, aquella que no sap si decidir-se pel que li demanen les classes populars o pel fre que li està reclamant el món de les finances i de les empreses; a l’esquerra, aquella que, amb l’excusa d’una possible manipulació de la puta i ramoneta de dretes, pretén frenar la iniciativa que ha pres el moviment.
En qualsevol cas, si tens dubtes sobre qui pot no estar-te manipulant en aquest món tan complex de la política de dretes i d’esquerres, pensa per tu mateix i oblida’t de pensar el pensament que puguin pensar els altres, i defensa amb ungles i dents allò que tu penses que és fruit de la teva pròpia manipulació compartida amb molta més gent que pretén el mateix que tu, al marge dels enredaires de torn.
Així, potser, no t'hauràs d'arrepentir mai de no haver estat al lloc que toca al moment que toca, que és combatent en l’espai i el temps en els quals la dreta vol aconseguir l’hegemonia social i política per als propers anys.