A la Catalunya-Nord, la gabella de la sal
imposada (1661) pels francesos per sufragar les despeses de l’ocupació (places
fortes i funcionariat) esdevinguda en virtut del Tractat dels Pirineus de 1659 entre
Espanya i França, provocà la revolta dels nord-catalans contra l’impost i l’ocupació francesos. En efecte, els pagesos nord-catalans, anomenats
els Angelets de la terra, s'insurreccionaren en dues ocasions (1667-1668 i
1670-1674) contra els nous senyors de les seves terres, al Vallespir, el
Conflent i al Rosselló.
Si bé la Revolta dels angelets
nord-catalans no aconseguí la independència de França, una rebel·lió semblant, en
canvi, el motí del te de Boston (Boston Tea Party), instigat pels colons i contrabandistes
de te contra l’avantatge monopolístic que la nova Llei del Te aprovada
(1773) pels britànics atorgava a la Companyia Britànica de les Índies Orientals, fou
la guspira que, després de comportar que un centenar de persones disfressades d’indis
llencessin al mar (16 de desembre) el te de tres embarcacions amarrades al port
de Boston, portà la societat de les Tretze colònies cap a la Revolució, la Independència
i a la fundació dels Estats Units d’Amèrica.
Es fa difícil saber si la iniciativa contra els peatges en les autopistes catalanes obre camins semblants o no. Sembla que en l'actualitat el sistema deixa poc marge per a l'èpica. En qualsevol cas, però, durant les vagues de tramvies de 1951 i 1957, els usuaris, a causa de l'augment
de preus i el greuge comparatiu amb els preus del mateix servei a Madrid, deixaren
de pagar el bitllet deixant de pujar als tramvies, és a dir, abandonant-ne l’ús. Avui, en canvi, la
gent s’ha estimat més no pagar que renunciar voluntàriament a l’ús de les autopistes,
la qual cosa palesa que s’està discutint ja la propietat de la infraestructura.
I tot plegat, desobediència civil i termes de la discussió, venint de la iniciativa ciutadana, sovint acusada d'inhibició, és un pas molt important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada