dissabte, 21 d’abril de 2012

“Allò difícil d’explicar respecte a com les esquerres no se’n surten és per què elles mateixes ho consenten” (Barbagelata)

Doncs haurem de matar el Pare, el Déu, el Partit, el Sindicat i el Cavaller Sant Jordi

Paul Willis començava el seu clàssic sobre l’educació secundària, Aprenent a treballar. Com els al·lots de la classe obrera aconsegueixen treballs de classe obrera, de la següent manera: “Allò difícil d’explicar en quant a com els al·lots de la classe mitjana aconsegueixen treballs de classe mitjana és per què els altres els deixen. Allò difícil d’explicar respecte a com els al·lots de la classe obrera aconsegueixen treballs de classe obrera és per què ells mateixos ho consenten”.
Independentment que cada cop és més difícil trobar feina de qualsevol tipus, l’obertura del treball de Willis permet fer una pregunta semblant per al sistema català d’esquerres: “Allò difícil d’explicar respecte a com les esquerres no se’n surten és per què ells mateixos ho consenten”. Perquè hi ha massa crítica suficient i indignada com per canviar tots els paradigmes organitzatius basats en la divisió i la desunió més eixorques, si més no per al moment electoral, per un nou paradigma basat en la confluència, la suma i la unitat, que, ben mirat, és el que reclama la realitat i l’únic paradigma que, no sols no consent, sinó que, a més, permet de guanyar!
Pel Front d’esquerres de Catalunya!