És l’estimbarro prop del pedregar,
que amb tendre arítjol puja costerut
per bosquines penjades sobre el mar.
Al cim albires el cel, son escut.
Sol ixent, lluna al pertús,/ faig cent trams de graons petris,/ cada dia, cap al puig,/ perquè el vol de la coloma/ continuï perennal.../ Conseqüència immediata:/ no li haig de demanar,/ al merlot, dins la bardissa,/ què hi deu fer per què no en fuig/ cap a boscos amb foranques. (Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)
És l’estimbarro prop del pedregar,
que amb tendre arítjol puja costerut
per bosquines penjades sobre el mar.
Al cim albires el cel, son escut.