Encara que hom pretengui diferenciar lligaboscs i xuclamels pel caràcter de les tiges i per la mida de les corol·les: volubles o lianoides i fins a 5 cm respectivament en els lligaboscs, i rígides o arbustives i fins a 2 cm respectivament en els xuclamels, ambdós noms es fan servir de manera indistinta per referir-se a totes les plantes del gènere Lonicera.
Entre els lligaboscs casolans, trobem el lligabosc mediterrani (Lonicera implexa) o rotaboc i el lligabosc etrusc (Lonicera etrusca): si el primer, perennifoli, té les flors en glomèruls que arrenquen directament de dues fulles soldades, el segon, caducifoli, té les flors en glomèruls amb un peduncle que surt de dues fulles soldades.
A la fotografia, doncs, un lligabosc o un xuclamel etrusc, propi d’alzinars frescals, rouredes seques i bardisses, on se singularitza per les seves flors vistoses i flairoses a la primavera, i per les baies vermelloses a l’estiu. Aquest ha estat fotografiat a l'antiga calçada romana que, des de darrera del Cementiri, enfila cap al Falguerís i arriba fins a Gäüses.
On la vaig veure per primera vegada (fragment), del Cançoner amorós de Ripoll
A una noia, per xalesta, // atractívola i modesta,
li vaig fer d'amor requesta // i al meu prec vingué ben llesta.
Els seus ulls dues estrelles, // els seus llavis com roselles,
les dents blanques com cabrelles, // coll esvelt, fragants aixelles.
Vaig desfer les set sivelles // d'un jardí de meravelles.
dins l'escot suaus comelles, // xuclamels i vidielles...
Amb amor jo l'he estimada, // amb dolçor l'he conservada
i amb memòria enamorada // tal cançó d'ella he dictada.
li vaig fer d'amor requesta // i al meu prec vingué ben llesta.
Els seus ulls dues estrelles, // els seus llavis com roselles,
les dents blanques com cabrelles, // coll esvelt, fragants aixelles.
Vaig desfer les set sivelles // d'un jardí de meravelles.
dins l'escot suaus comelles, // xuclamels i vidielles...
Amb amor jo l'he estimada, // amb dolçor l'he conservada
i amb memòria enamorada // tal cançó d'ella he dictada.
