Sol ixent, lluna al pertús,/ faig cent trams de graons petris,/ cada dia, cap al puig,/ perquè el vol de la coloma/ continuï perennal.../ Conseqüència immediata:/ no li haig de demanar,/ al merlot, dins la bardissa,/ què hi deu fer per què no en fuig/ cap a boscos amb foranques. (Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paul Klee. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paul Klee. Mostrar tots els missatges
dimecres, 15 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
