Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Carner. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Carner. Mostrar tots els missatges

dilluns, 15 d’octubre del 2012

“¿seré tornat al viure benastruc, / a aquell redós d’una collada pia, / davant la meva mar de cada dia, / entre l’arboç, el romaní i el bruc?” (Josep Carner)




Tant que ha durat la calor, i ja tenim el bruc d’hivern (Erica multiflora) ací, un arbust de les ericàcies, família de plantes la rabassa i les branques de les quals han estat emprades per fer pipes, tabaqueres, tanques, para-sols i escombres.

A diferència del bruc arbori (Erica arborea), o bruc boal o bruc mascle, de flors blanques o blanques lilàcies i propi de la primavera (entre febrer-maig) en sòls silicis, i del bruc d’escombres (Erica scoparia), o bruc femella o bruga, de flors verdoses i propi de l’estiu (entre maig-juliol) en sòls humits, el bruc d’hivern, o bruc vermell o cepell o xipell, ens anuncia (entre agost-gener), amb unes flors rosades, el retorn de la fred.

Propi de la terra baixa mediterrània, es fa en sòls calcaris, d’alzinars i pinedes esclarissats, al costat del romaní.

Aquesta branca de la fotografia ha estat collida a prop de Sant Medir de Cartellà, el monestir d’on van sorgir els monjos colonitzadors de Colomers.

  
L’ALTRE ENYOR
Josep Carner

     I

Terra d’atzar, indiferent xopluc,
i tu, cansada i erta llunyania,
guerra, menant els corbs a confraria,
mort, amb els teus alans sense lladruc,

¿seré tornat al viure benastruc,
a aquell redós d’una collada pia,
davant la meva mar de cada dia,
entre l’arboç, el romaní i el bruc?

¿Encar veuré, sota calitges somes,
les corrues de pins damunt les comes,
el blat espès, la vinya a farbalans?

I hauré talment, en renovada festa,
l’estiu en una embosta de ginesta
i l’advent en un pom de gallerans?

     II

Però qui lluny del tros nadiu s'enllara,
com pervindria a un absolut retorn?
Poc toparà sa jovenesa encara,
tota dringant, bornejadora al born.

Serà l'amic dins una fossa avara,
parla i costum sollats en el trastorn,
irat el crim al peu mateix de l'ara
i senyalat de sang cada encontorn.

El fosser caporal, d'urpes gelades,
sent aprensiu dessota les murades
remor sens fi, l'escampament del plany.

Encar, però, que un nou destí s'apressa,
ja el meu indret és buit del que vaig ésser
i jo, remot, l'he clapejat d'estrany.

     III

No vull desfer-me en un enyor de mi
o d'hores del passat mal cabdellades;
bé cal que en més magnífiques estades,
enyor, enyor, et vulguis expandir.

I tanmateix, en mon passat mesquí,
un somni clar no fou del tot debades,
i en aquest davallant de mes anyades
només que pel seu raig em sé delir.

Per l'afalac d'un temps no passo pena.
És goig no mai hagut el que ara emplena
de fantasmes i cants ma solitud:

Mare, encara no nada, el cor t'honora,
com mai primera, per tot temps senyora,
amb naus d'afany i torres de virtut.

     IV

Oh Tu, pura en mes dolces vagaries,
per l'odi invulnerada i la temor,
jo sé que radiant existiries
mal que fos l'únic que et retés honor.

Vindràs per ignorades agonies,
per innombrables pensaments d'amor,
per nits de vetlla i afanyosos dies:
i de Tu, de Tu sola tinc enyor.

Oh de bell nou serena i alta i justa!
Triga, si cal, a fer-te més augusta,
superbament ungida pel flagell.

Que cap batalla serà mai perduda
si sofríssim el dany i la caiguda
sota plec mai no vist de ton mantell.

dissabte, 16 de juliol del 2011

"hi ha flors a cada marge i el cel és innocent" (Josep Carner)



LES CIRERES INGÈNUES
Josep Carner, dins Els fruits saborosos

Mena els infants Pantídia per la verdor del prat
un dia clar de juny, obert de bat a bat;
hi ha flors a cada marge i el cel és innocent;
la pols mateixa, quan es mou, és resplendent.

I criden els infants en blanca volior,
i canten i s'empaiten dellà de les passeres.
Del cirerer ni veuen l'ombreig i l'abundor:
mil boques a tot riure, l'esclat de les cireres.

Al cor de l'arbre, hissada sobre els herbatges molls,
la mare, penjarelles de foc posa en senalla,
i vora seu convoca els cants i la batalla.
-Per al que vingui tot seguit, hi ha dos penjolls!-

I n'heuen tots, i fugen d'uns vímets a l'abric,
i tot seguit adornen les càndides orelles:
o nas i boca es pinten d'unes negrors vermelles,
de llurs dentetes d'esquirol en el fadic.

Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant,
i en ses mans bellament saltironen i dansen,
¡I quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,
les joies de l'estiu que tenen al davant!

La mare el va collir, l'alçà a la llum del dia
i el féu, contra del cor, lloat i beneït:
-L'un vol la vanitat, l'altre cerca el profit;
el benaventurat és qui pren l'alegria.

dimecres, 13 de juliol del 2011

"qui topés un aloc de torrentera" (Josep Carner)



L’aloc (Vitex agnus-castus) és un arbust de fulles aromàtiques i vistós en llocs humits per les seves espigues estiuenques denses de flors violàcies o blavoses. Hom l'anomena també ximbla, alís i, per les seves propietats anafrodisíaques, agnocast i herba de la castedat, i encara pebre bord per l'ús del seu fruit en drupa com a pebre.

De lluny estant (Del recull Absència)
Josep Carner

Qui veiés quan l’estiu s’acomiada,
el camí –la serp blanca i somrient-
i, al marge d’una cala refiada,
el pàmpol mort sota d’un pi vivent.

Qui veiés una dansa damunt l’era
i una serra morada enllà de mi:
qui topés un aloc de torrentera
o enmig d’un pedruscall, un romaní.

Més val, però, que a aquest bedolls s’acari
el meu esment, i a aquest boiram somort.
En mos camins d’un temps, hom pot trobar-hi
un àngel trist amb el seu glavi tort.

Aquestes fotografies ha estan fetes a l’aiguabarreig de les rieres de Pins i Vilopriu, a tocar l’antic camí de Colomers al Mas de la Felipa de Vilopriu.

dijous, 17 de març del 2011

Conversa de merles


CONVERSA DE MERLES
Josep Carner

Prop de casa, a l'alba,
o ja en fosquejant,
les merles conversen,
conversen cantant.

No n'entenc la parla,
que és tota dolçor;
però sé que és tendra
i que té raó.

Per al cant més íntim,
vaga llum calgué,
quan comença el dia,
quan la nit ja ve.

I el secret perdura,
tendre i delicat,
de les amoretes
i de l'amistat.