Josep Pla, a l’Homenot Andreu
Nin, il·lustrava el revolucionari català sobre una tesi del revolucionari rus Aleksandr
Herzen que el neguitejà tant que acabà amb el llibre d’Herzen a l’estufa de
llenya de Nin al seu domicili de Moscou. Considerava, Herzen, que el sacrifici humà amb l’objectiu d’atènyer
una meta era un absurd: alhora que postergava la felicitat a un futur llunyà i
incert, el funcionament social per objectius, per pastanagues, era la manera
més fàcil perquè els instal·lats es fessin amb la vida i l’ànima dels desheretats.
I per això recomanava no renunciar, en cap cas, a la felicitat del dia a dia, de
la vida quotidiana.
Philip Larkin, a Els dies, expressa
la mateixa idea així:
Per a què són els dies?
El dies són el lloc on vivim.
Venen, ens desperten
Un cop i un altre.
Existeixen perquè hi siguem feliços.
On podem viure si no és en els
dies?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada