Fins i tot en uns moments en què tot crema i/o tot es desfà, hi ha
gent que pretén viure sense saber a quina riba de riu fa estada. Perquè fer
estada en un lloc no vol dir necessàriament viure-hi ni, potser, viure en
general. Però els rius acostumen a tenir dues ribes, l’esquerra i la dreta, i
saber en quina hom fa estada ajuda a viure-hi d'una manera més equànime i menys
impostada. Sense necessitat de fer-ne una frontera, és el primer pas per
situar-se geogràficament -i lingüísticament, culturalment, històricament i
políticament- en el país que hom pretén (re)construir.
Sol ixent, lluna al pertús,/ faig cent trams de graons petris,/ cada dia, cap al puig,/ perquè el vol de la coloma/ continuï perennal.../ Conseqüència immediata:/ no li haig de demanar,/ al merlot, dins la bardissa,/ què hi deu fer per què no en fuig/ cap a boscos amb foranques. (Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)
dimarts, 10 d’agost del 2021
Gent de riberal
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada