“A les envistes encara del món que havíem aconseguit i que
ja hem perdut, faríem bé de no enredar més la ment ni la gent, i acontentar-nos
d’estar a l’esquerra de la dreta i remar, sensatament, cap a una societat en
què hi hagi la màxima igualtat possible en la màxima llibertat possible, i res
més!” (Barbagelata)
Sol ixent, lluna al pertús,/ faig cent trams de graons petris,/ cada dia, cap al puig,/ perquè el vol de la coloma/ continuï perennal.../ Conseqüència immediata:/ no li haig de demanar,/ al merlot, dins la bardissa,/ què hi deu fer per què no en fuig/ cap a boscos amb foranques. (Miquel Bauçà: El crepuscle encén estels, fragment)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada