divendres, 19 de juliol de 2013

19 de juliol de 1936 (AI DELS VENÇUTS!)





AI DELS VENÇUTS!
Fragment
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
Josep Manuel López Gifreu

Gairebé tothom està d’acord que el cop feixista del 17-18 de juliol del 1936 fracassà, a Catalunya, per la  determinació, en gran part, de la CNT-FAI i la classe obrera, l’endemà 19 de juliol, a enfrontar-se als militars rebels. I que d’aquell fracàs i del seu èxit sorgí un pacte o equilibri de poder en què la Generalitat de Catalunya,   a través del seu president Lluís Companys, i la CNT-FAI consensuen, el 21 de juliol de 1936, un nou òrgan resolutiu i executiu que regirà els primers dies de la guerra i la revolució: el Comitè central de Milícies antifeixistes, amb participació de tots els partits i sindicats, amb la intenció d’integrar i dirigir la iniciativa revolucionària desencadenada a partir de l’intent militar feixista, fins a la seva dissolució del 27 de setembre de 1936 i la integració dels anarquistes i anarcosindicalistes al Govern de la Generalitat.

Perquè, com afirma Pierre Vilar: «Els dies 19 i 20 de juliol de 1936, en una de les ciutats més grans d’Europa, forces obreres organitzades, armades, van adquirir, a causa del fracàs d’un moviment militar, una mena de dret a realitzar ‘la revolució’. I l’utilitzen. En nom d’una doctrina anarquista marginada en altres indrets, i en companyia d’un comunisme ‘esquerrà’ en lluita amb les tàctiques stalinianes del moment. Es pot pensar el que es vulgui (personalment no en penso res de gaire bo) del paper que aquestes pretensions revolucionàries van representar en la consolidació d’una defensa de la República.»

Amb independència del caràcter que donem a la relació entre el Govern de la Generalitat i el nou Comitè central de Milícies antifeixistes: «dualitat de poder» (Broué i Témime), «duplicitat de poders» (Agustín Guillamón) o «dualitat funcional» (Martín Ramos), és indubtable que, mentre la Generalitat intenta guanyar temps i recuperar l’alè polític, les forces obreres no s’hi repensen gaire a gestionar, gràcies a aquest nou òrgan, el món del treball i el món de la guerra i l’ordre intern.