dijous, 21 de juny de 2012

"ni em cansa fer un poc més possible l’impossible" (Lluís Llach, La joia)


Ja Samuel Butler (1835-1902), en la seva magnífica novel·la satírica i utòpica Erewhon (1872), ens mostrava la sanitat del futur, o sigui, d’ara.
“Això és el que vaig saber. Que si en aquest país una persona es posa malalta o pren un mal o el seu cos flaqueja comsevulla abans d’haver arribat als setanta anys, hom la jutge davant d’un tribunal de conciutadans seus, i si hom la troba rea, queda exposada a l’escarni públic i és condemnada més o menys severament, segons el cas. Hi ha moltes subdivisions de les malalties en crims i faltes, com passa amb els delictes entre nosaltres, i hom castiga molt greument una persona per una malaltia greu, mentre que la vista defectuosa o una sordesa en un individu que tingui més de seixanta-cinc anys i que fins llavors hagi gaudit de bona salut, es penen amb multa només o amb presó en cas d’impagament. Però si una persona falsifica o incendia ca seua o roba amb violència sobre les persones o fa qualsevol de les coses que en el nostre país són jutjades com a criminals, és conduït a un hospital i atès amb la major cura a expenses de l’erari públic. O si està en bona posició, fa saber a les seves relacions que pateix un greu atac d’immoralitat, tal com fem nosaltres quan estem malalts, i els amics venen a visitar-lo amb gran sol·licitud i s’interessen per saber com li ocorregué aquell contratemps, quins foren els primers símptomes i així semblant, preguntes que són contestades sense la menor reserva, perquè una mala conducta, encara que considerada tan deplorable com una malaltia entre nosaltres i com a indicació no menys indiscutible que alguna cosa marxa malament en l’individu que es descarrila, és, tanmateix, considerada com el resultat d’un infortuni prenatal o postnatal.”