dijous, 19 d’abril de 2012

Un retrat clàssic del que està passant

“És un retrat de la vida corrent d’ahir, d’avui i de demà... És cert que cada part és viciosa, però en conjunt hi ha prosperitat: els crims contribueixen a la grandesa, els bergants al bé comú, el paradís es construeix amb bocins d’infern...” (Michel Onfray, L’eudemonisme social)
MORALITAT
D'El rusc esvalotat, o els tramposos convertits en gent honrada (1705), integrada més endavant a La faula de les abelles o Els vicis privats fan el bé públic (1714), de Bernard de Mandeville (1670-1733)

Deixeu, doncs, de queixar-vos: tan sols els necis
(X) Volen fer d’un gran rusc un rusc honest.
(Y) Gaudir les comoditats del món,
Ser celebrats a la guerra i viure en el confort,
Sense grans vicis, és una perfectament vana
Utopia, que s’ha posat al cap.
El frau, el luxe i l’orgull cal que existeixin
Si en volem treure partit.
La fam és terrible incomoditat, segurament;
Però sense ella, hi ha digestió i bona salut?
Es que el vi bo no surt
De la vinya més seca i vella d’anys?
Quan se la deixa créixer sense fer-ne cabal,
Ofega d’altres plantes i es converteix en fusta,
Però ens beneeix amb el seu noble fruit
Tan aviat se la pot lligar i podar
Així es constata que el vici esdevé també un benefici
Quan la justícia l’escapça i el limita.
És a dir, que si un poble vol ser gran
Tan necessari és per a l’Estat el vici.
Com ho és la fam per a poder menjar.
La virtut tota sola no pot fer florir les nacions
En la magnificència; i si es vol tornar a veure
Una Edat d’Or, cal estar tan disposats
A menjar aglans com a ser honestos.


Finis

Versió sencera: