diumenge, 1 de gener de 2012

"i caminar sota la lluna clara, / pels senderons on brilla, gebrat, el romaní" (Marià Manent)


LLUNA DE GENER
Marià Manent

A fora fa una nit d'argent molt clara,
i jo arraulit vora del foc mesquí!
La lluna està vetllant com una mare
el llogarret, l'alzina, l'estany que s'adormí.

Prou sento com un gran desig amara
el meu cor, i em voldria deixondir
i caminar sota la lluna clara,
pels senderons on brilla, gebrat, el romaní.

Però m'estic vora el meu foc mesquí.