divendres, 3 de desembre de 2010

C’est la vie!



Paul Valéry, a Moralités, parla de la seva vida amb uns termes semblants als d’aquesta paradoxa, en què és precisament el no viscut el termòmetre que regula la vida més conscient del present.
Per Valéry, vida no és tant el conjunt de coses que ens han passat o que hem fet, com el conjunt de coses no aconseguides o que ens han decebut.
I si hi reflexionem, veurem que mentre la primera és una vida descriptiva, enumerable, acabada, feta, és a dir, com si es tractés d’una vida viscuda analitzada des d’una mort, la segona fa referència als fracassos, les decepcions, les frustracions o als èxits efímers que derrotaren el desig, el somni, la voluntat, la utopia, és a dir, a tot allò que sabem conscientment que podria haver estat _que, per les raons que sigui, no ha estat ni és_, i que pot esdevenir l'agullada de qui ja no necessita aclucalls.
Convivim amb les dues, però.

1 comentari:

Vida ha dit...

Ben certa aquesta piuladissa que ens has deixat.