Heinrich Heine, 1844
CAPUT XVII
Em vaig barallar amb l'emperador
en el somni, en el somni és clar,
quan estem desperts no parlem
tan desafiants amb els prínceps.
Només somiant, en el somni ideal,
l’alemany s'atreveix a dir-los
allò que realment opina, que porta
tant al fons del seu cor fidel.
Quan em vaig despertar, passava per davant
d’un bosc; la vista dels seus arbres,
de la realitat de la fusta nua,
va espantar els meus somnis.
Els roures van sacsejar els seus caps greument,
els bedolls i els brots de bedoll
em van avisar movent els caps, i jo vaig cridar:
“Perdona’m, estimat emperador!
Perdona’m, Barba-roja, les meves paraules imprudents!
Sé que ets molt més savi
que no pas jo, que tinc poca paciència.
Així que vine aviat, emperador meu!
Si no t’agrada la guillotina,
segueix amb els antics mitjans:
l'espasa per als nobles, la corda
per als burgesos i els pagesos amb brusa.
Només que de vegades fes torns,
i deixa que pengin els nobles i decapita
una mica els burgesos i els pagesos,
ja que tots som criatures de Déu.
Restaura l’antiga Carolina [1]
del vergonyós Carles V [2]
i torna a dividir la gent
en estaments, gremis i corporacions.
L'antic Sacre Imperi Romanogermànic [3]
restaura’l també, tot plegat,
retorna'ns les andròmines més podrides
amb totes les seves galindaines.
L'edat mitjana, almenys
la real, tal com ha estat,
la suportaré; lliura’ns només
d'aquella criatura híbrida,
d'aquella cavalleria empolainada
que és només una repugnant barreja
de bogeria gòtica i mentides modernes,
que no és ni carn ni peix.
Percaceu sens fi aquesta púrria de comediants
i tanqueu els teatres
on es parodia els temps passats.
Vine aviat, emperador!”
[1]
La Carolina o Constitutio Criminalis Carolina o Lex Carolina:
constitució criminal aprovada el 1532 en el regnat de Carles V amb el nom de Procediment
per a l’enjudiciament de crims capitals de Carles V.
[2]
Carles V (1500-1558): emperador romano-germànic (1519-56), rei de Castella
(Carles I) (1516-56) i de Catalunya-Aragó (Carles I) (1516[19]-56), de Nàpols (Carles
IV) (1516-56) i de Sicília (Carles II) (1516-56), duc de Borgonya (Carles II)
(1506-55, sobirà del ducat estricte només en 1526-29) i arxiduc d’Àustria
(Carles I) (1519-56).
[3] Sacre Imperi Romanogermànic: denominació encunyada al segle XV per a designar l’imperi fundat per Otó I el 962 en ésser coronat pel papa Joan XII. Continuador de l’imperi Romà d’Occident (Roma) i de l'imperi Carolingi, el Sacre Imperi Romanogermànic comprenia, en un principi, el regne de Germània (Saxònia, Francònia, Suàbia, Baviera, etc.), el regne d’Itàlia i els annexos d’ambdós (Lorena, les marques orientals i el patrimoni de Sant Pere). L’Imperi s’eixamplà el 1032 amb la incorporació del regne de Borgonya, que incloïa la Provença, i a partir de mitjan segle XIII, gradualment, perdé els territoris meridionals (Itàlia, el Delfinat, els cantons suïssos, etc.), fins a coincidir gairebé els seus límits amb els del regne germànic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada