Heinrich Heine, 1844
CAPUT XX
Des d'Harburg vaig fer cap a
Hamburg en una hora. Ja era de nit.
Les estrelles del cel em van saludar,
l'aire era suau i refrescant.
I en arribar a ca la meva senyora mare [1],
quasi la vaig espantar d'alegria;
va cridar: “Fill meu estimat!”,
i va picar de mans emocionada.
“Estimat fill meu, tretze anys
deu fer que no ens havíem vist!
Segur que deus tenir molta gana.
Digues-me, què vols menjar?
Tinc peix i carn d'oca
i taronges boniques.”
“Doneu-me, doncs, peix i carn d'oca
i taronges boniques.”
I en veure’m menjar amb tanta gana,
la mare es va posar contenta i alegre,
ara em preguntava això, ara em preguntava allò,
preguntes capcioses de vegades.
“Estimat fill meu! i ja t’atenen
com cal a l’estranger?
La teva dona porta bé la casa
i et sargeix els mitjons i les camises?”
“El peix és bo, estimada mareta,
però cal menjar-lo en silenci;
és molt fàcil clavar-se una espina a la gola,
no em distragueu ara.”
I quan vaig haver menjat el bon peix,
em van servir l’oca.
La mare em va tornar a preguntar ara això, ara allò,
a vegades preguntes capcioses.
"Fill meu estimat! En quin país
es viu millor?
Aquí o a França? I quin poble
prefereixes tu?”
"L'oca alemanya, estimada mareta,
és bona, però els francesos
farceixen les oques millor que nosaltres,
també tenen salses millors.”
I un cop l'oca es va haver acomiadat,
llavors van presentar els seus respectes
les taronges; eren molt dolces,
molt per sobre de les expectatives.
Però la mare va tornar a començar
a preguntar molt entretinguda
sobre mil coses, de vegades fins i tot
sobre coses molt incòmodes.
“Fill meu estimat! Com penses ara?
Encara t’apassiona la dedicació
a la política? De quin partit ets
d’acord a les teves conviccions?”
"Les taronges, estimada mareta,
són bones, i amb autèntic plaer
me n’empasso el suc dolç
i deixo les peles.”
[1] Peira van Geldern, de soltera, o Betty Heine (1770-1859): una dona alemanya culta que gràcies al coneixement de llengües com el llatí, el francès i l’anglès va poder estudiar obres de la literatura universal en la seva llengua original. Vídua, vivia sola en un apartament que sofrí les conseqüències del Gran incendi d’Hamburg de maig de 1842.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada