.jpg)
Ulisses i les sirenes, mosaic romà
Tot i que la Ilíada i l’Odissea són poemes homèrics mitogràfics,
amb herois com a protagonistes, hi ha força diferències entre la concepció dels
herois en un cas i en l’altre.
Així, en la Ilíada,
els herois, que són múltiples, lluiten per l’honor, el qual s’expressa amb la
riquesa o la glòria que aconsegueixen en el camp de batalla, com és el cas
d’Aquil·les, o amb el compromís i la solidaritat amb els altres durant el
combat, com és el cas d’Hèctor. I aquesta lluita els emmena a una fidelitat
vers ells mateixos que els fa monolítics i immutables al llarg de tot el poema,
on sobresurt la seva força i la seva valentia com les grans i les úniques
companyes dels seu destí tràgic. Aquil·les, per exemple, apareix com l’aqueu
més valent, més ràpid i millor guerrer, gràcies al qual canvia
significativament el curs de la batalla contra els troians.
A l’Odissea,
en canvi, trobem un sol heroi, Ulisses, l’únic objectiu del qual és la
supervivència i el retorn a la seva llar, per la qual cosa ens trobem davant
d’un heroi polifacètic, de mil i una cares o veritats, sempre dependent de
l’escena o de la interlocució del moment per tal de teixir ardits o mentides o
enganys a través de la intel·ligència, l’enginy o l’astúcia, que l’han de
rescatar dels entrebancs que el frenen durant el seu camí cap a Ítaca.
Així, el personatge que en la Ilíada va ser l’artífex
de la victòria aquea amb la genialitat i l’astúcia del cavall de Troia, en l'Odissea sobresurt
sortejant viatges i perills i aventures amb múltiples personalitats o màscares:
els plors davant d’Alcínou (cant VIII), l’emborratxament de Polifem amb vi i la
sortida de la cova del ciclop embolicats amb pell d’ovella (cant IX), entre
molts d’altres exemples guiats més per la destresa que no pas per la força!
Aquil·les és l’heroi que Gregory Nagy (El millor dels aqueus: conceptes de l'heroi en la poesia grega arcaica) considera com el millor dels aqueus, expressió, d’altra banda, que apareix en diverses ocasions de la Ilíada per referir-se a
aquest heroi grec, juntament amb d’altres epítets més o menys semblants: el més valent dels aqueus, el millor dels guerrers, el diví, el de peus àgils, el de peus lleugers, etc.
És, sens dubte, el protagonista de la Ilíada,
poema que narra la seva intervenció en la guerra de Troia, a cavall de dues
grans còleres: una primera que el porta a abandonar el combat perquè el cap
grec Agamèmnon li ha pres la seva esclava Briseida i una altra segona que el fa
retornar a la lluita contra els troians perquè el troià Hèctor ha mort el seu
amic Pàtrocle.
El desenllaç final de la ira d’Aquil·les és
d’una heroïcitat _dóna mort a Hèctor amb l’ajuda d’Atena_ i d’una sensibilitat
_autoritza Príam, rei de Troia, a recollir el cos del seu fill Hèctor_
extraordinàries, sense parió en d’altres cabdills grecs o aqueus que intervenen
en la batalla definitiva contra Troia.
Sens dubte, fou el millor dels aqueus,
d’acord a la mentalitat grega del moment, per a la qual millor era sinònim de força, impetuositat i coratge!
Ara, si bé és cert que la seva valentia capgirà el sentit d'una batalla que la
seva absència convertia en perduda, la guerra només fou guanyada amb l'enginy
d'un altre tipus d'heroi: l'Ulisses de les mil i una cares i el seu cavall de
Troia. I és que més val enginy que força!
O, de camí cap al 9N, més val cautela
que precipitació! Així evitarem de perdre'ns en conjectures, tant
sobre respostes com sobre accions, perquè els Tercios de Flandes que van
prohibir Victus a
Utrecht ens canviaran, reiteradament, les condicions del moment, fins al
punt que ens desbrossaran, barroerament, encara més el camí. "El
destí s'obre les seves rutes" (Virgili, a l'Eneida).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada