dijous, 20 de març de 2014

Ni PP, ni C’s, ni PSC, ni UDC, ni ICV, ni CDC, ni ERC, ni CUP...







Quatre anys ha tardat España a descobrir l'organització per la independència de Catalunya. Refiats dels parers dels catalunyesos, d'esquerres o de dretes, confiava que tot plegat fos una cortina de fum o una maniobra de Mas i la burgesia catalana per poder aplicar retallades de manera incolora, inodora, insípida i indolora.

Tanmateix, en atenció al nivell polític del país, acostumat a confondre els desitjos propis amb la realitat, això no és gens sorprenent, o força menys que aquesta descoberta sigui compartida també per molts catalans que fins avui no s’han adonat de la importància de l’ANC en el lideratge del procés i de la necessitat del seu enfortiment humà i material per a reeixir amb èxit.

Perquè, siguem clars, la independència no pot venir, en cap cas, de la iniciativa dels partits polítics actuals: del PP i C’s perquè són partits nacionalistes españols, del PSC perquè s’ha convertit definitivament en un partit dinàstic, d’UDC i d’ICV perquè llurs direccions, contràries a la independència, han optat pel regeneracionisme espanyol, i de CDC, ERC i CUP perquè, com a partits del sistema polític, tenen servituds obligades a la legalitat corresponent.

En efecte, España, i Girauta i Puigverd, i molts catalans, ja han descobert que l’organització per la independència no és ni PP, ni C’s, ni PSC, ni UDC, ni ICV, ni CDC, ni ERC, ni CUP...  ...sinó l’ANC!

Mentre uns practiquen el pim-pam-pum amb l'ANC com a fitó, a d'altres ens pertoca d’enfortir-la i consolidar-la!