Quatre anys ha tardat España a descobrir l'organització per la
independència de Catalunya. Refiats dels parers dels catalunyesos, d'esquerres
o de dretes, confiava que tot plegat fos una cortina de fum o una maniobra de Mas i la
burgesia catalana per poder aplicar retallades de manera incolora, inodora,
insípida i indolora.
Tanmateix, en atenció al nivell polític del país,
acostumat a confondre els desitjos propis amb la realitat, això no és gens sorprenent,
o força menys que aquesta descoberta sigui compartida també per molts catalans que
fins avui no s’han adonat de la importància de l’ANC en el lideratge del procés
i de la necessitat del seu enfortiment humà i material per a reeixir amb èxit.
Perquè, siguem clars, la independència no pot venir, en cap cas, de la
iniciativa dels partits polítics actuals: del PP i C’s perquè són partits nacionalistes
españols, del PSC perquè s’ha convertit definitivament en un partit dinàstic, d’UDC
i d’ICV perquè llurs direccions, contràries a la independència, han optat pel regeneracionisme
espanyol, i de CDC, ERC i CUP perquè,
com a partits del sistema polític, tenen servituds obligades a la legalitat corresponent.
En efecte, España, i Girauta i Puigverd, i molts catalans, ja han descobert que l’organització per la
independència no és ni PP, ni C’s, ni PSC, ni UDC, ni ICV, ni CDC, ni ERC, ni
CUP... ...sinó l’ANC!
Mentre uns practiquen el pim-pam-pum amb l'ANC com a fitó, a d'altres ens pertoca
d’enfortir-la i consolidar-la!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada