dissabte, 24 de març de 2012

"los ulls als ulls de lliris s'acomoden" (Francesc Vicent Garcia)




Abans de tancar la meva etapa a Gualta, vaig retornar als seus boscos de la Font Pasquala a recollir uns quants lliris menuts (Iris lutescens) o gitanes.

En efecte, als terrenys de la muntanya de Gualta, si hi costa de trobar el romaní, hi són presents en gran quantitat els lliris menuts.

Fa uns quinze anys d’això, i aquells lliris han sobreviscut en una jardinera fins avui, superant també la maltempsada nevada del març de 2010.

Aquestes fotos són d’un dia o dos abans i després de Sant Josep, respectivament. I és que els lliris menuts acostumen a florir en colors grocs i liles de manera indeterminada pels volts de la seva diada, quan s'enceta la primavera.



ELOGIA UN GALAN L'HERMOSURA D'UNA DAMA
(Francesc Vicent Garcia i Torres, el Rector de Vallfogona)
Sou, oh Nise!, la summa bellesa,
on totes juntes contemplar se poden
les mostres del vestit que a Flora broden
seda i agulla de Naturalesa.


Clavell la boca i olor de camuesa,
los ulls als ulls de lliris s'acomoden;
tot lo demés amb dolces bandes roden
les roses i jasmins ab sa puresa.


¿Puix què diré de la bellesa rara
del jardí d'aqueix pit que sempre hi neva
i sempre està cobert de meravelles?
No com los altres, que la sort avara
dintre d'un dia la bellesa els lleva,
que divines i eternes són aquelles.