dissabte, 10 de març de 2012

"La mateixa lluita per aconseguir els cims basta per a omplir un cor d'home. Sísif, cal imaginar-lo feliç" (Albert Camus)


Sísif fou un heroi grec que va fundar Corint. La seva astúcia no exclogué ni herois ni déus. Així, si d’una banda empresonà per un temps Tànatos per acabar amb les morts en la terra, d’una altra, per reeixir-ne ell quan li toqués, digué a la seva dona que no li fes funerals, la qual cosa, un cop a l’infern, li serví de bona excusa perquè hom li concedís el retorn momentani a la terra per castigar-la, cosa que aprofità per no tornar-hi mai més. Quan morí altre cop, hom el castigà a empènyer una roca pendent amunt, fins que al cim de la muntanya queia rodolant altre cop al peu del pla.

Tot i així, Albert Camus (El mite de Sísif) no s’està de reconèixer la llibertat i la felicitat de Sísif: just entre el moment en què acaba d’empènyer la roca i el moment en què havia de tornar a empènyer-la, "el seu destí li pertany".

I això, ben mirat, a pesar dels móns absurds en què s'estavellen llibertats i destins, no és poca cosa. "Doneu-me un punt de suport, i mouré el món", escrigué Arquimedes de Siracusa.