diumenge, 20 de novembre de 2011

"...sota l’ombra / de galzeran i bruc, arbres d’un petit món / glaçat per sempre..." (Salvador Espriu)



Aquest migdia, abans de dinar, he arribat fins al bosquet de Pins, i els galzerans ja hi són ben fruitats.

El galzeran o galleran (Ruscus aculeatus) és una tija transformada en fulla que fruita amb unes baies vermelles.

També anomenat boix marí, brusc o cirerer de Betlem, el galleran és propi de l’alzinar amb marfull, i a banda la seva utilització com a herba remeiera (diürètica) o com a planta medicinal, o en alimentació o en cosmètica, ha hagut de ser protegida per l’abús que hom n’ha fet en l’ornamentació nadalenca.

Aquestes fotos han estat fetes en un bosquet recuperat al marge esquerre del camí que va de Colomers a Pins.


EN AQUEST NADAL, LLIÇÓ D’UN VELL PROFETA
A Montserrat Roig
Salvador Espriu

Uns tristos mots que sap si portaran
vestigis d’alegria a la tristesa:
davallades cisternes del temps,
esglaons del meu fred fins al ulls del no-res.
Amb vana agitació els qui són del tot morts
feien esperançadament que aquell incert demà
m’esdevingués la sang d’ahir, vergonya avui.
Aleshores sentia cada hivern la bona olor
humida de la molsa estesa sota l’ombra
de galzeran i bruc, arbres d’un petit món
glaçat per sempre, immòbil ben endintre dels pous.
Però ara sóc al carrer, a la dura ciutat,
sol entre la multitud que d’esma va dient
paraules allunyades d’una promesa pau,
i jo escolto i miro i cerco, i no hi ha pau enlloc.