dissabte, 6 d’agost de 2011

"i et deixo coronada de tamarius i roses" (Carles Fages de Climent)


EL POETA, ABANS D’UN COMIAT PER SET DIES,
ENCOMANA MARIA CLARA A LES FADES AMIGUES
I LA DEIXA CORONADA DE TAMARIUS
Carles Fages de Climent

Cal ara, per set dies, que et deixi encomanada
a Griselda i Mireia, i a les facecioses
bruixes de Llers, amigues, i Blanca Neu, la fada.
Si has plorat, d’arribada m’ho diran les mimoses.

Si has somniat desperta, m’ho digui l’estelada;
si has rigut, m’ho revelin les perles glorioses.
M’enduc la melangia de la teva mirada
i et deixo coronada de tamarius i roses.

Jo seré lluny, no gaire: en cada llibre obert
et restaré a la vora, perquè hi campegi el verd
poma del teu esguard. Generós com un vi,

l’esperit dels meus versos t’embriagui de mi
lentament… Vindrà l’hora: seràs joia i estoig
ensems del meu delit de viure i el meu goig.

Doncs sí, no marxo, no, però canvio d'ubicació uns set dies, fins en terres dels grecs, dels grecs d'abans que amb el dubte agullonaren la raó i dels grecs d'avui que amb la raó mostren la seva indignació. Fins a la tornada!