diumenge, 8 de maig de 2011

Aigua amunt!


Ramon Llull va incloure el Llibre d’Amic e Amat al Blanquerna o Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blanquerna son fill.  De les metàfores morals del Llibre sempre m’ha captivat la dedicada al 4 de gener, aquella que fa:  Plorava l'amic e deia: - Tro a quant de temps cessaran tenebres en lo món, per ço que cessen les carreres infernals? Ni l'aigua, qui ha en costuma que decórrega a enjús, quan serà l'hora que haja natura de pujar a ensús? Ni els innocents, quan seran més que els colpables?
Una magnífica picada d’ullet a l’esperança amb aquest bell desig d’invertir el corrent de l’aigua i, doncs, el curs de la vida. I de vegades això no és utopisme, encara que fer córrer l’aigua cap amunt sembli impossible. Tanmateix, es compten per milers les gotes que han romput el sentit del corrent al llarg de la història. N’hi ha prou que dues voluntats, com a mínim, comparteixin l’objectiu petit d’imposar-se sobre el destí i el fatalisme que pensaven que els engavanyava per aconseguir que la vida, o algun dels seus múltiples fragments, prengui un caire nou i desconegut fins aleshores.
Aigua amunt, doncs!